TEMPS?
Veig en tu allò que voldria l'àngel
de tardor, clarobscurs de dubte
i passió, cel serè moll
de pluja, neu i hivern.
Sé que vindran encara primaveres, i
molts estius d'ànimes
vermelles, silenci en el vent
i faraons de sorra.
Resseguirem pits nus de gel que es desfan
en aigua de la mar, i
rialles de sol radiant,
i molsa humida.
Hi haurà llums amagades
rere tempestes de sentiments,
amb dolça melodia
de moments eterns.
Viurem aventures quotidianes
per dunes de roques abruptes,
marees de mirades
i càlides descobertes.
Sentirem boira de jocs freds,
tast de càlida vinya
d'un goig que pessiga
tifons i volcans.
Temps?
3 comentaris:
Com m'agrada!!
El quadre genial. Quina sensació de moviment (de moviment de dins, de l'esperit).
L'àngel de tardor... faraons de sorra.. temps?
Gallina de piel.
Perfecte, fà vindre llàgrimes als ulls, llàgrimes d'il·lussió, de lo maco que es, de...
Publica un comentari a l'entrada